Descansa, Núria, bonica, estimada

Núria, bonica, Núria, estimada Fa quaranta anys, quaranta, tu en tenies 17, jo 11, i ja eres la meva cosina preferida. Té mèrit, que jo als Hostalets hi tinc unes cosines molt ben parides, que m’han cuidat i mimat estimat i em cuiden i estimen i mimen. Tu eres un pèl diferent, més hippy, més revolucionària, més moderna. De la mateixa manera que a La Garriga ja teníeu croissants de xocolata també éreu més avançats, més sofisticats que als Hostalets.