El centrifugat mareja (03/07/09 diari El 9 nou)

3 juliol 2009

 

Si el segle XX ens semblava acceleradíssim, imagineuvos aquest del qual només portem nou anyets, i no hi ha qui l’aturi. Vivim tan a l’instant que quan un desconegut ens demana que el retratem amb la seva càmera al davant d’una estàtua tenim un problema afegit: que ell veurà de forma instantània si ha quedat bé, i ens la podrà fer repetir. Abans tenies la tranquil·litat que si no l’havies enfocat bé no se n’adonaria fins que fos a casa.

Tanta velocitat afebleix la nostra memòria, sotmesa a la pressió de les novetats permanents. L’exemple més bèstia és el del Barça. Fa cinc setmanes va fer història, i fa quatre setmanes que ja només estem atabalats pels fitxatges. Sí, TV3 repeteix els partits i els tornem a veure, però l’estat mental ja és de dubtes de futur, i som incapaços d’assaborir una temporada per emmarcar, que deia la cançó. Mai no s’ha vist un exemple més contundent i més esfereïdor de la rapidesa amb què caduca la felicitat. Què entenem per fer història? Decidir que allò ja és passat i atabalar-nos pel futur immediat de forma instantània? Més que anar accelerats, estem directament en la posició de centrifugat de la rentadora, la que fa tremolar el pis, la que no pots ni seguir amb la mirada, la que fot un soroll de por.

Aprofitant el canvi de ritme estiuenc, podríem canviar el programa de la nostra rentadora mental, posar el d’aclarir, i aclarir-nos una mica. I pensar on anirem a parar, i en quin estat hi arribarem, si no tenim temps ni de mirar els àlbums de fotos. Perquè les fotos digitals són una meravella, però en fem tantes i tan de pressa que no tindrem pas mai prou hores per revisar-les. La quantitat impedeix contemplar l’obra feta. Les fotos (i els triplets) només seran història de veritat si de tant en tant mirem enrere, si invertim part del nostre temps a recordar, o si ens instal·lem com a mínim en l’anomenat “present històric”, que deixa marge pel passat recent, que engloba alguna cosa més que l’instant precís que vivim ara.

Carles Capdevila carles.capdevila@gmail.com

ENTRADES RECENTS