
Aquesta és la pàgina personal del periodista Carles Capdevila. Aquí hi podreu trobar informació sobre els seus projectes, llibres, articles, conferències, etc. Més »

D’una cosa que a mi m’agrada molt, que és quan en un mateix lloc hi conviuen avis, pares i néts, ara en diem actes intergeneracionals. Hi hem posat un nom important perquè els canvis socials fan que poques vegades ens ajuntem els de tres generacions, hi ha poques coses que ens uneixen.
La mani d’aquest dissabte [...]
Del joc de declaracions postretallada anunciadíssima, m’ha dolgut que els nostres líders no ens hagin demanat perdó. Perdoneu perquè ho hem fet molt malament. Perdoneu perquè hem fet molt soroll per no res. Assumim que ens hem equivocat en això i en allò, i us prometem que això no es repetirà. No m’ha agradat veure’ls tan [...]
L’accident de Castelldefels és tan bèstia, tan cruel i tan dolorós que, particularment, prefereixo donar el condol a les famílies i amics de les víctimes i deixar que s’investigui a fons abans de fer cap judici.
Això no ens ha d’impedir tenir el cap clar ara que vindran uns dies difícils de groguisme mediàtic i de [...]
Ha estat molt celebrat el discurs amb què l’escriptor Jaume Cabré va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, d’Òmnium Cultural. Dóna gust comprovar que un autor català internacional, que ven novel·les a Alemanya en quantitats importantíssimes, es declara tan compromès, de forma natural, amb la llengua i amb el país. Que es permet [...]
L’avi tenia a la capçalera del llit el llibre Oficis que es perden. Era el seu preferit. Parlava de cistellers, gent que arreglava xarxes de pescar i un munt de professions artesanals que estaven en vies d’extinció. Ara qui sap on paren.
Crec que comença a ser urgent fer-ne una nova edició. Seria humor negre parlar [...]
Viure al 2010 és increïble, no sabem la sort que tenim. Avança la ciència, la psicologia, el coneixement, cada cop sabem més coses de nosaltres. En temes clau com el funcionament del cervell, de les hormones, de la química, de les emocions, de l’ego, comencem a veure la llum. Tot just comencem, però coneixe’ns per [...]
Colgats i empastifats pels sumaris dels casos Millet i Pretòria, confusos per l’allau de noms propis que hi surten, i entristits per la cantarella típica de “i tu més” o “doncs mira que tu”, la depressió global és l’estat d’ànim natural en què correm el risc de caure. Només hi ha una esperança per no [...]
Estic emprenyat. Sobretot amb mi. Vaig arribar a un acord amb una persona en qui no confiava del tot, sobretot perquè em va fer mandra desconfiar-ne més. El nas em deia que no era de fiar, notava coses estranyes, però em vaig autoenganyar pensant que eren imaginacions meves. Estic emprenyat amb ell, que m’ha deixat tirat, [...]
Hi ha algunes coses, com és lògic, en què culers i catalanistes coincidim. Tant en la manera de ser nostra com en les reaccions que provoquem en el madridisme i l’espanyolisme, com en la nostra reacció a la seva reacció, i així anar fent.
En el cas de la culerada, ara convivim tres generacions molt diferents. [...]
Fa temps que es veu a venir, que tanta reunió no pot ser bona, però cada dia n’inventem de noves. Abans la gent no et podia atendre perquè “estava reunit”, ara alguns interrompen les reunions per atendre el telèfon, de manera que sí que t’atenen, però les reunions s’eternitzen, perquè hi has intromissions externes.
Ho hem [...]