Llegeixo que el 2021, serem 8 milions de catalans, i me n’alegro, perquè sempre hem sabut que com més serem més riurem, i jo hauré vist créixer el meu país en un 33%, des del famós anunci del “Som 6 milions” que va servir per tenir una idea aproximada de quants som.

Són només xifres, perquè l’essència del país és allò de qui som, d’on venim i on anem, però em sembla una injecció d’aire pur que una xifra que omple portades sigui de persones, i no de milions d’euros robats, que és la més habitual aquests dies. Hi ha gent a qui la superpoblació l’atabala, que són més aviat elitistes de mena, i es queixen de qualsevol novetat on no es puguin sentir sols i especials. A mi sempre m’han semblat respectables les masses, perquè n’he vist algunes, i totes elles estan fetes de persones.

El que sí que és evident és que créixer obliga a organitzar- se. A casa fa 14 anys érem dos i ara som sis, i això ens ha forçat a ser més endreçadets. Quan vivia sol en un pis no estava tan obligat a fer plans, però ara si no poso torns de dutxa tinc molts números per arribar tard, i brut.

Ho dic perquè saber que creixem tant ens ha de fer pensar, més que mai, en la necessitat de protegir el que és important. I sóc dels que pensa que el català ho és, i m’agradaria pensar que en els propers anys, abans que arribi el 2021 i ja siguem 8 milions, prendrem mesures eficaces per garantir un dels patrimonis que més ens uneix: el gust de mantenir la llengua de la mare. Com que entre aquests 8 milions que serem n’hi haurà molts fills de mares que no parlen català, continuarem com sempre respectant totes les cultures, però necessitem fer- los estimar la nostra, defensar-la amb passió i, sobretot, amb eficàcia. Vull dir que celebro que el 2021 siguem 8 milions, però alguns tenim la responsabilitat de treballar amb alegria per poder dir que som vuit milions, i que els vuit milions ens entenguem, parlant clar i català.

CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA