Començo les festes amb un triple propòsit. Se sol aprofitar l’inici d’any per plantejar canvis, però m’ha vingut de gust fer-ho abans que s’acabi el 2009, tan fatídic econòmicament. És un triple propòsit consumista.
En diré consum tres cops responsable. I la primera responsabilitat és consumir. Tenim el deure de fer-ho, els que podem. Cada any lamentàvem els excessos i ara toca estimular la gent esporuguida perquè no tanqui massa l’aixeta. Assumeixo la responsabilitat de “fer gastu”, que en diem popularment, però a canvi que la crisi ens serveixi per pensar abans de fer-ho.
Aquí ve el segon propòsit. Entenent que hem de donar vida a fabricants i comerciants, que no podem aturar la roda que ens alimenta a tots, hem de permetre’ns el luxe d’afinar en la qualitat, i rebaixar la quantitat. Què vol dir la qualitat? Doncs cadascú pot fer seva la idea: comprar el que necessitem, triar- ho bé, fer-ho en comerços del barri, donar prioritat als que s’han fabricat a prop de casa, tenir en compte les condicions laborals de qui ho ha fet… Ja hi ha etiquetes que funcionen, com les de “comerç just”, que gràcies a moltes oenegès cada dia tenen més difusió, i també d’altres conceptes nous aplicats a l’agricultura ecològica, a conèixer l’origen del que adquirim. Recordo que el meu pare sempre parlava de la necessitat de comprar a les botigues del poble, que era una cosa més fàcil quan sabies qui hi havia al darrere de cada petit negoci.
El meu tercer propòsit de consum responsable té a veu-re amb la llengua. Cada dia tinc més estima per la gent que etiqueta en català, i començo a donar per fet que no era una mania de joventut, en el meu cas, perquè els que del pernil dolç en diuen pernil dolç són pràcticament els meus herois.
I aquí em teniu, amb la targeta de crèdit a la mà, conscient que, ara més que mai, cada decisió que prengui afectarà la salut d’alguns negocis, i que comprar no és tan decisiu com votar en un referèndum, però que la tria diu molt de com som i de què volem que es mantingui viu.
CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA
